La primera vegada del Pere a la piscina em fa reflexionar sobre el misteri de l'expressió facial.
Especialment la cara que posa en la seva primera capbussada. Barreja de sorpresa, por i fàstic.
És tant fàcil entendre com es sent...
I això em fa pensar que són expressions universals. No es tracta de coses apreses, com la parla o els gestos, que poden variar molt segons la cultura.
Un nadó expressa sorpresa, fàstic, por, empipament, alegria, tristesa i qualsevol persona de qualsevol cultura ho entendrà. I no ha tingut temps d'aprendre-ho. És innat.
És preciós.
I més perquè això no es perd del tot amb els anys. L'exemple clar és la cara de pànic que poso quan amb el Pere als braços m'adono que no puc aguantar-lo sense enfonsar-me. La meva expressió és interpretada ràpidament i rebo ajuda en pocs instants, de forma que el Pere no arriba a submergir-se.
He navegat i he descobert que Paul Eckman ha dedicat la seva vida a investigar-ho i estudiar-ho. La seva teoria és que té raons evolucionistes, per la utilitat de que els demés sapiguen com et sents.
Crec que té tota la raó del món.
