diumenge, 30 d’octubre del 2011

Dins i fora

Aquest cap de setmana el Pere ha fet 9 mesos.
El número 9 és d'una gran bellesa i té l'espectacular propietat que la suma de les xifres de qualsevol dels seus múltiples fa 9.
Però en aquest cas és un número especial per la simetria que presenta en un nadó, ha passat el mateix temps dins que fora.
Ha passat el mateix temps des de que va néixer que des de la concepció al part. I és estrany perquè per una banda recordo els tres moments com molt pròxims però per l'altra banda els dos períodes m'han passat lents.
Han estat 18 mesos de molts canvis i a bon ritme. Naixement, obres, mudança, incorporació a la feina, inici de la guarderia, publicació de llibre del Toni, ... Ara sembla que tocaria frenar, però el Pere creix i evoluciona molt més ràpid del que podia imaginar i no hi ha temps per descansar.
Penjo un vídeo d'un dels seus primers discursos.

(òbviament no he estat capaç de penjar-lo)

És impossible saber què vol dir, però m'encanta veure'l i sentir-lo, amb quines ganes intenta comunicar-se.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

La satisfacció de la constància

He tingut el blog una mica oblidat unes setmanes.
I és que he estat ocupada amb una nova activitat, un caprici sobtat, una incursió en el món de la costura, en l'art del tèxtil.
Hi ha hagut moments molt macos i creatius però no vull autoenganyar-me, també hi ha hagut moments pesadets. Bàsicament perquè volia fer-ho ràpid, tenia pressa per veure el resultat final.
Ara que ja he acabat, sento el tipus de satisfacció que només les coses que t'han suposat un esforç et poden donar.
Estic satisfeta amb la feina i sorpresa que el resultat em sembli tan mono.