Possiblement un factor important és la facilitat que la tecnologia dóna a la creació, transmissió i reproducció d'imatges. El nostre dia a dia està bombardejat per imatges que han estat cuidadosament elaborades i pensades. Tots podem fer fotografies amb diferents dispositius i també registrar videos i fer muntatges.
Però en realitat crec que és al revés, precisament és pel valor cultural que té que la tecnologia s'ha abocat més en la imatge que en qualsevol altre registre.
Són pocs els que s'interessen per crear nous sons o gustos, i molts els que ho fan amb la imatge.
Últimament penso en com m'agradaria, a més de tenir àlbums de fotografies, tenir un àlbum de les cançons, sons, olors i tactes que han marcat la meva vida.
Què fantàstic seria poder tornar a sentir les cançons i les paraules amb les que em calmaven quan era petita. L'olor d'arribar a casa mentre cuinaven i poder endevinar què. Recordar les cançons que cantava i cridava al cotxe en aquells primers viatges excitants. El calfred per tot el cos la primera vegada que un noi em va xiuxiuejar coses boniques a cau d'orella. El reconfort de l'abraçada que tant necessitava aquell dia trist.
Però només es viu un cop, i tot i que a mida que passa el temps les coses viscudes i els records guanyen terreny i desplacen les ganes i la il.lusió per noves experiències, no podem dedicar tant temps al registre del present que ja és passat. Amb el perill
afegit d'haver de recordar-ho tal com va ser enlloc de tal com vam viure-ho.
