I, al meu parer, el dolor intens és un factor inevitable perquè això sigui així.
Perquè finalment és el dolor de les contraccions i la pressió que fa el nadó per sortir els que et porten a un estat diferent, connectat amb una part de tu animal i que desconeixes perquè portem una vida en la que no hi té cabuda.
És com si el dolor de la dilatació i la pressió de l'expulsió no deixessin espai per res més i aconseguissin que durant uns moments només existeixi el teu cos i el present. I això pot semblar senzill però en realitat és extraordinari. Les teves capacitats perceptives estan dedicades exclusivament al teu cos i al moment i això fa que el temps transcorri d'una manera diferent i que puguis recordar la situació de forma molt detallada al llarg del temps. És una experiència que deixa una empremta profunda i perfilada en la memòria.
Alguns psicòlegs sostenen que, en aquestes condicions, un immediat contacte intensiu pell a pell entre el nadó i la mare afavoreix una millor i més ràpida adaptació entre ells.
I és que si per la mare parir és una experiència extraordinària encara ho deu ser més pel nadó.
Em produeix tristesa pensar que no tornaré a parir.
Feia temps que tenia ganes d'escriure aquestes línies i aprofitar per presentar un petit que va néixer el 6 de novembre.
