Als nens petits hi ha un munt de coses que els diverteixen i fascinen. De fet, al principi és qualsevol cosa, especialment si es mou, és lluminosa i fa soroll.
Suposo que a poc a poc van coneixent més l'entorn i es va definint el que els agrada especialment i els diferencia d'altres nens.
Fins que arribem a adults, i la feina se'ns acumula i els prototips i la publicitat ens aclaparen fins al punt que costa mantenir-se ferm en dedicar un temps a allò amb què realment disfrutes.
I com menys temps dediques a divertir-te, menys capaç et tornes de fer-ho.
De petita cantava, feia manualitats, jugava amb els clics de playmobil i llegia. I tot ho feia molt. I m'encantava. A l'adolescència ja no jugava amb clics ni feia manualitats (per ser exactes n'hi ha una que la segueixo fent), però seguia cantant i llegint, i encara tenia temps per tocar el violoncel, fer algun esport i passar temps amb els amics.
I passen els anys i un dia em vaig adonar que, excepte passar temps amb els amics, ja no feia quasi res que em divertís o m'agradés especialment. Per tant alguna cosa anava malament.
I vaig decidir esforçar-me en fer-ho més. I és un esforç petit perquè de seguida que t'hi poses, si t'agrada, no costa seguir.
Ja ho diu aquella cançó de Jamiroquai: If I like it, I just do it.
I així estem de moment, i ja veurem com anirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada