Carnaval Carnaval

Una festa pagana i tradicional, possiblement la més divertida de tot l'any, i que fa tants anys que no celebro com cal.

I aquest any, preparant la disfressa pel Pere a última hora, m'he tornat a recordar de com m'agrada aquesta festa i he tornat a pensar que no pot ser no celebrar-la.

S'ha acabat.

L'any vinent em disfresso i me'n vaig de rua ni que sigui només amb el Pere. Encara que m'hagi de disfressar d'alguna cosa ridícula perquè ell encara serà petit i probablement voldrà disfressar-se d'alguna cosa que entengui, com ara un animal.

Són moments que m'alegro de no tenir una nena per no haver de viure el disgust que em demani disfressar-se de fada o pitjor, de princesa.

Sigui com sigui l'any vinent torna la festa de Carnaval a la meva vida. La festa que et permet jugar a ser algú altre durant unes hores i t'allibera de tu mateix petites estones.

Es veu que abans era una festa on el protagonista era l'excés, i que era una manera de preparar-se per la dura quaresma. Una festa pagana que no podem perdre ni permetre que passi a segon pla per la invasora Halloween.

Cap per avall

Quan menys t'ho esperes, sense avisos i sense pietat per la calma relativa que pots estar gaudint en la inconsciència, en un moment tot es pot posar cap per avall.

Una trucada amb una mala notícia, el resultat d'una analítica, una moto que no has vist, una oferta de feina a la que no pots dir que no, una idea que com una llavor es planta al teu cap i ja no hi ha manera que no creixi, ...

Hi ha infinites coses que poden passar. I ho sabem, encara que inevitablement sempre ens enxampi per sorpresa.

I això és el que m'ha passat aquests dies, però estalviant-me la mala notícia.

Una molt bona oferta de feina m'ha fet trontollar l'estructura i els plans en els que còmodament m'havia refugiat. I m'ha fet replantejar prioritats i obrir els braços a nous escenaris.

Finalment ha quedat en res i torno a buscar la comoditat que sentia en l'estructura i els plans de fa uns dies. Però quan torno a seure al mateix lloc al cap d'un temps els coixins han recuperat volum i estan freds, costa un temps tornar a estar còmode, i he pres consciència de la immobilitat i això li treu la dolçor, i tot plegat em mareja.