Cap per avall

Quan menys t'ho esperes, sense avisos i sense pietat per la calma relativa que pots estar gaudint en la inconsciència, en un moment tot es pot posar cap per avall.

Una trucada amb una mala notícia, el resultat d'una analítica, una moto que no has vist, una oferta de feina a la que no pots dir que no, una idea que com una llavor es planta al teu cap i ja no hi ha manera que no creixi, ...

Hi ha infinites coses que poden passar. I ho sabem, encara que inevitablement sempre ens enxampi per sorpresa.

I això és el que m'ha passat aquests dies, però estalviant-me la mala notícia.

Una molt bona oferta de feina m'ha fet trontollar l'estructura i els plans en els que còmodament m'havia refugiat. I m'ha fet replantejar prioritats i obrir els braços a nous escenaris.

Finalment ha quedat en res i torno a buscar la comoditat que sentia en l'estructura i els plans de fa uns dies. Però quan torno a seure al mateix lloc al cap d'un temps els coixins han recuperat volum i estan freds, costa un temps tornar a estar còmode, i he pres consciència de la immobilitat i això li treu la dolçor, i tot plegat em mareja.