L'hàbit o l'oblit

Segurament és la capacitat que tenim per oblidar el que ens permet seguir vivint deixant enrere experiències que ens han ferit i gent que hem estimat i estimem.

I segurament ajuda molt a tirar endavant la capacitat que podem tenir per construir noves relacions i il·lusionar-nos per coses noves.

Però del que volia escriure ara no és de les coses importants que cadascú viu a la seva manera. Si no de les petites coses que configuren el nostre dia a dia, de com aquestes coses pateixen també un oblit implacable i del valor de mantenir un mínim hàbit perquè no morin en l'oblit, perquè no deixin de formar part del que som.

Em refereixo a petites grans coses com ballar. Mai he pretès ser una ballarina professional ni destacar especialment en aquest art. Però havia assolit un punt, després d'alguns anys de pràctica, en el que sentia que em deixava anar i tot fluïa de forma fàcil i estèticament acceptable. I ara, després d'alguns anys de no practicar, m'he adonat amb horror que el meu cos ja no respon al ritme i la meva ment dóna ordres que són executades de forma maldestre i amb sentiment de ridícul.

Forma part de la nostra naturalesa, estem dissenyats per oblidar-ho tot. L'experiència ens ho ensenya i és un consol que ens acompanya en les situacions doloroses, perquè sabem que ho superarem i que podrem tornar a estar bé.

Quina llàstima no poder aplicar-lo amb criteri i decidir quines coses no volem oblidar. Si fos així ara sabria ballar, fer aquell pastís de formatge tan bo, fer el pi o tirar-me de cap a la piscina, explicar al Pere els contes que explicava als nens de l'esplai, recitar tots els poemes que em va ensenyar el meu pare quan era petita, i qui sap quantes coses més que ja no podré ni recordar.

I la única manera de no oblidar-ho és mantenint un hàbit de repetició. Però no és una opció realista, com a mínim per la gran majoria de coses.

En part però, escriure aquest blog té aquest propòsit. Mantenir l'hàbit d'escriure, centrar-me en alguna cosa que he pensat i ser capaç d'entendre-ho i explicar-ho de forma estructurada. No té pretensions de ser gaire llegit però si de millorar i de recordar-me a mi mateixa qualsevol cosa que cregui important abans que caigui en l'oblit.