Tímida resposta

Per compromís amb mi mateixa, em disposo a donar resposta a la pregunta de l'últim escrit, tot i que de forma bàsica i simple i amb mal gust de boca, perquè no em sento capacitada per donar una resposta més enriquidora.

Acabada l'assignatura de psicologia del desenvolupament I (consti que hi ha un II), em quedo amb la idea que els nadons neixen amb un equipatge que els predisposa a la interacció i a les relacions socials, i que és en aquest espai on sorgeixen i es configuren els coneixements, eines i habilitats més importants.

Vygotsky és un referent en aquest àmbit. Va ser el primer que va apostar per un enfocament on l'origen de tot és la interacció social i la cultura. Gràcies a la relació amb els altres, els nens aprenen les eines característiques de la seva cultura que els permetran entendre, adaptar-se i comunicar-se amb els demés, desenvolupar-se al cap i a la fi.

El context cultural defineix com serà la seva manera d'aprendre, interpretar el món i entendre les coses. I el contacte i relació amb els altres, la presència en els diferents contextos i activitats, aniran fent emergir i configurant els esquemes mentals, les representacions mentals, el llenguatge, la capacitat de raonar, etc.

No només es requereix la interacció social, també que aquesta estigui emmarcada en l'afectivitat. L'afectivitat dels pares o altres cuidadors és un element imprescindible perquè els nens confiïn i es prestin a relacionar-se amb altres. També perquè respectin les normes i comparteixin els valors, que són producte del consens social al llarg dels anys i aspectes vitals per esdevenir membres competents de la societat a la que es pertany.

Però com sempre tot ha de tenir un equilibri. Els nens s'han de sentir segurs i protegits però una sobreprotecció pot resultar nociva. Perquè és en la confrontació i en el conflicte on el nen anirà entenent que els altres tenen interessos i desitjos diferents i anirà fent-se una representació dels altres. Això és vital perquè s'alliberin de l'egocentrisme i puguin desenvolupar plenament l'empatia.

També en la interacció i la relació s'ha de trobar un equilibri, ja que cal deixar al nen un espai en el que pugui explorar, imitar, equivocar-se i tenir temps per interioritzar nous elements i modificar esquemes i idees per altres de més complexes que el permetran arribar un pas més enllà en el seu desenvolupament.