La bellesa de l'Olivera

Deu ser per la cultura que sostenta la meva identitat però hi ha un paisatge que em dóna una tranquilitat especial i amb el que per uns moments em sento acollida i que sóc on toca.
No es tracta de grans caigudes d'aigua en alta muntanya, platges blanques amb palmeres ni deserts amb atzabares. Es tracta simplement de camps amb oliveres, vinyes i ametllers.

L'olivera és un abre senzill que no crida gaire l'atenció. Fulles discretes, flors petites, fruits poc vistosos i gens dolços i troncs desendreçats.
Però quan t'hi fixes bé, t'adones que és un arbre de gran bellesa i molt especial.
Les branques sembla que vulguin allunyar-se del tronc principal i es recargolen expressant el que sembla un lament o un gemec. A mida que es fan grans, s'engruixeixen i s'arruguen, adoptant postures estrambòtiques i sovint inquietants.
I les fulles, petites i esveltes, balencegen amb el vent mostrant el seu revers, d'un verd grisós platejat que reflexa la llum i atrapa la mirada del que l'observa.

Les fotografies són dels voltants de poble de Granyena de les Garrigues, on vam estar passejant un dia assolellat de finals de desembre.

Canta i Balla amb el teu fill

La música és present en totes les cultures que s’han conegut i al meu parer juga un paper important en el desenvolupament de les persones.

Els nens aprenen a cantar molt abans d’adquirir el llenguatge, i probablement no tenen tan diferenciat com els adults una cosa de l’altre. Al néixer estan més predisposats a les entonacions agudes i amoroses, que no deixen de ser una parla musical, i ja durant els primers mesos quan senten una música es mouen al seu ritme i mostren que els agrada i la gaudeixen.

La cultura occidental és molt ordenada i de seguida classifica i estructura la música i la nostra relació amb ella. Així, hi ha gent amb oïda i gent que no, gent amb sentit del ritme i gent que no, músics i oients i inclús tipus de música segons l’edat i moments apropiats per escoltar-la i estudiar-la. Però això no és així en totes les cultures. Per altres cultures per exemple no té sentit parlar de músics perquè tots els individus ho són.

Reivindico el paper de la música com a facilitador de la comunicació, la intersubjectivitat i el joc. La música ens posa en sintonia amb els altres, ens permet situar-nos en estats semblants. A més desperta emocions i és capaç de canviar els estats d’ànims.

La pràctica i cultiu de la música en grup a més, fomenta la interacció social, la col·laboració i la cooperació. A partir dels 6 anys, els nens ja són capaços d’instruir-se en algun instrument, que fomenta valors com l’esforç, la disciplina i la superació personal.

Per acabar, el cultiu de la música hauria d’allunyar-se de la serietat i rigidesa a la que molts centres de formació la sotmeten. L’objectiu no pot ser només assolir una escala de nivells establerts, reproduir partitures, distingir Mozart de Bach o transcriure un dictat.

Canta i balla amb el teu fill sempre que puguis. Inventa’t o recorre a cançons quan surt el sol, la lluna, quan arriba l’hora de menjar, quan estàs content o perquè si. Troba melodies que el calmin i també que l’excitin. Escolta’l quan canti i intenta acompanyar-lo. Enfortiràs i enriquiràs el vostre vincle afectiu. L’ajudaràs a aprendre a regular les emocions, a ser més social, més intel·ligent (aprèn a extreure patrons), més creatiu i més capaç quan sigui un adult de gaudir plenament de la música.