L'emoció de la diferència

Abans de l'era digital, quan la càmera es disparava i per veure les fotografies havies de revelar-les i et costava diners, només les persones amb un interès particular tenien càmeres amb bona òptica i a més a més feien fotografies amb una ambició artística, més enllà de la de plasmar una situació especial en un suport visual per poder reviure'l .

Però això que passava fa només quinze anys, ara queda molt llunyà i ja forma part d'un passat estrany i pintoresc.

Llavors, abans de fer una fotografia t'ho pensaves bé. Abans havies escollit un carret amb una sensibilitat adequada a l'època de l'any i el destí, i inclús havies decidit el número de fotografies que incloïa per tal de poder revelar-les aviat sense que sobressin ni t'haguessin faltat.

Recordo explorar bé els llocs on anava abans de fer cap fotografia, i com triava meticulosament on les faria i si pagava la pena en funció de la posició del sol, l'interès del lloc, què em recordaria amb el temps, etc.

Jo era de les que tenia una reflex analògica, una canon que amb els anys vaig anar equipant amb objectius més potents i filtres per jugar.

Però un cop van aparèixer les càmeres digitals tot va canviar. Tothom feia fotografies de forma impulsiva i amb urgència, ja no es tolerava que algú requerís un temps per enfocar i assegurar-se que tothom estava amb els ulls oberts, i el fet de no poder visualitzar la fotografia immediatament li restava interès.

La meva naturalesa és propensa a aferrar-se a lo estimat i a la nostàlgia. I així és com amb poc temps vaig abandonar l'afició. Vaig tardar més de deu anys a comprar-me una senzilla càmera digital. De fet no ho vaig fer fins que va néixer el meu primer fill i vaig sentir la responsabilitat de poder oferir-li records de la seva infantesa quan fos gran.

I ara m'adono de l'error. Potser ara tothom fa fotografies i ja no és una pràctica exclusiva que aporti un tret diferencial. En aquest aspecte ja no és emocionant fer fotografies, perquè tothom en té prou amb les seves i ja no es comparteixen ni es regalen amb la il·lusió de donar un record especial. N'hi ha tantes que les mirem amb poca atenció.

Però dóna moltes més oportunitats a tothom d'explorar la seva vessant artística i d'immortalitzar tot tipus de situacions. Al cap i a la fi és impossible saber quins moments valoraràs més reviure amb el pas dels anys.

Així doncs, amb un retràs vertiginós, puc afirmar que ja estic preparada per gaudir plenament d'aquesta nova era de fotografia digital.