Un altre Nadal.... el primer Nadal

Com a tanta gent, el Nadal cada vegada em fa menys il·lusió. I no sempre ha estat així. De petita l'esperava amb ànsia, les reunions familiars, el menjar, els regals i les sorpreses, les vacances i l'ambient de gresca i alegria.
Ho vivia amb una màgia que en els darrers anys s'ha anat esvaint. Un dels factors principals ha estat la inevitable dispersió familiar i que ja no hi som tots. A partir d'aquí puc fer dinars de Nadal i Sant Esteve boníssims i amb molt bona companyia, però ja no hi ha aquella màgia de la tradició, de la infantesa.

I m'agradaria que pel Pere el Nadal també fos una època bonica, d'ajuntar la gent que estimes i passar-ho bé.

Curiosament em trobo amb la contradicció que quanta més família més complicat és aconseguir això. Més dificultats hi ha en organitzar les trobades de forma que puguem estar amb tothom.

Inconscientment busco repetir el model de la infantesa. I resulta impossible.

Intento trobar la manera d'il·lusionar-me pel nou model de Nadal que seguirem, respectant els desitjos de tothom sense deixar els nostres de banda. Perquè només si nosaltres ho vivim com unes dates especials aconseguirem transmetre al Pere aquest sentiment, no basat en la superficial i efímera alegria de rebre regals.