Irresistible

Els 35 ja estan fets, celebrats i assumits.
Aquest any m'ha fet més il·lusió que altres pel fet que és un número que fa goig, com de punt mort. Entre els 30 i els 40, que encara queden prou lluny com per no entrar en pànic.
I qualsevol celebració de pes ha d'anar acompanyada de bon menjar i bon beure.
Com que a més aquest any l'aniversari ha caigut en divendres, he pogut fer una celebració a l'estil gitano. Sopar  romàntic divendres i sopar festiu dissabte, amb marisc, cava, turbio i la millor companyia.
I quan ja s'ha acabat el sopar, arriba el moment de les postres. Són absolutament prescindibles, però a mesura que comences a llegir la carta, pels efectes del vi i pels records de postres anteriors que no s'obliden fàcilment, acabo sense poder resistir demanar-ne una.
El dia del meu aniversari vaig demanar les tres textures de xocolata, que es pot veure a la fotografia. Una presentació excel·lent i prometedora, però no formarà part de les postres inoblidables que em condemnen, com si es tractés d'una pulsió, a demanar-ne sempre després d'un bon àpat.

Del terror a la rutina

Qué pronto lo terrible se hace rutinario. Todos tenemos ese peligroso talento innato: el de convertir los horrores en tareas. Oyes a la gente preguntándose cómo pudieron los alemanes hacer aquello. Yo creo que la respuesta es que convirtieron el exterminio en un trabajo de nueve a cinco. Ya sabes, sueldos... Pausas para el almuerzo... y el personal venía y hacía su trabajo y se iba a casa y cenaba y se dormía y se despertaba y volvía y hacía su trabajo y se iba a casa y cenaba y se dormía y se despertaba y volvía y hacía su trabajo... Así es en parte como se hace todo, especialmente una tarea que es horrible, horrible... Todos tenemos que tener muchísimo cuidado con aquello a lo que podemos acostumbrarnos, chica.

(...)

Es nuestra obligación, imaginarnos mutuamente.

Allan Gurganus
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo.

Petites grans sorpreses

Si t'ho proposes i estàs atent, cada dia es presenten oportunitats per gaudir de moments únics. Són paisatges o detalls que mai es tornaran a reproduir de la mateixa manera i que contenen una bellesa capaç de, per uns moments, elevar-te a un altre nivell en el que l'aquí i ara són els protagonistes i tot el demés es dilueix en la no importància.

Quan arriba la primavera, aquestes ocasions es fan freqüents i són tan espectaculars que resulta impossible ignorar-les. Les roselles, els ametllers i els cirerers florits, els brots que neixen en totes les branques, la llum més intensa que projecta ombres nítides i perfilades, etc.

El fet de treballar fora de Barcelona té l'avantatge que cada dia circulo per carreteres i creuo municipis on puc gaudir, encara que fugaçment, de totes aquestes meravelles.

L'altre dia però, no va caler ni sortir al carrer per presenciar un espectacle magnífic. Era un matí gris, que indicava que en qualsevol moment podia començar a ploure. Vaig sortir al balcó per decidir si era més adequat anar amb màniga llarga o curta, i em vaig topar amb un Arc de Sant Martí fantàstic, de llibre. L'emoció va ser tal que no vaig poder evitar despertar al Toni perquè també ho veiés, perquè és d'aquestes coses que encara que te les expliquin amb tot detall, i encara que t'ensenyin fotografies, no hi ha manera de compartir o transmetre la seva grandesa i bellesa.

És una trampa!

Avui he tingut un d'aquells moments que quasi caic a una trampa.
Després de fer tot lo imprescindible i algo més, en matèria domèstica, he sentit una veu interior que m'encaminava a recollir les dues rentadores que estaven esteses per poder fer-ne i estendre'n una altra.
I així la Diana, la noia que ve une hores dimarts per fer tasques de la llar, podria dedicar-se més a la neteja i menys a la roba el pròxim dia que vingui.
La trampa és que l'ordre i la neteja no tenen fi i mai s'acaben.
Un mateix ha de ser capaç de posar-hi límit de forma que es cobreixin uns mínims (absolutament subjectius) i que permeti viure moments de plaer.
Una altra veu interior m'ha fet veure que no cal, que així ja està bé. I he pogut tocar una estona el piano, estar una estona amb el Toni i escriure aquest article tranquilament.
Cal estar sempre a l'aguait!