Irresistible

Els 35 ja estan fets, celebrats i assumits.
Aquest any m'ha fet més il·lusió que altres pel fet que és un número que fa goig, com de punt mort. Entre els 30 i els 40, que encara queden prou lluny com per no entrar en pànic.
I qualsevol celebració de pes ha d'anar acompanyada de bon menjar i bon beure.
Com que a més aquest any l'aniversari ha caigut en divendres, he pogut fer una celebració a l'estil gitano. Sopar  romàntic divendres i sopar festiu dissabte, amb marisc, cava, turbio i la millor companyia.
I quan ja s'ha acabat el sopar, arriba el moment de les postres. Són absolutament prescindibles, però a mesura que comences a llegir la carta, pels efectes del vi i pels records de postres anteriors que no s'obliden fàcilment, acabo sense poder resistir demanar-ne una.
El dia del meu aniversari vaig demanar les tres textures de xocolata, que es pot veure a la fotografia. Una presentació excel·lent i prometedora, però no formarà part de les postres inoblidables que em condemnen, com si es tractés d'una pulsió, a demanar-ne sempre després d'un bon àpat.