És una trampa!

Avui he tingut un d'aquells moments que quasi caic a una trampa.
Després de fer tot lo imprescindible i algo més, en matèria domèstica, he sentit una veu interior que m'encaminava a recollir les dues rentadores que estaven esteses per poder fer-ne i estendre'n una altra.
I així la Diana, la noia que ve une hores dimarts per fer tasques de la llar, podria dedicar-se més a la neteja i menys a la roba el pròxim dia que vingui.
La trampa és que l'ordre i la neteja no tenen fi i mai s'acaben.
Un mateix ha de ser capaç de posar-hi límit de forma que es cobreixin uns mínims (absolutament subjectius) i que permeti viure moments de plaer.
Una altra veu interior m'ha fet veure que no cal, que així ja està bé. I he pogut tocar una estona el piano, estar una estona amb el Toni i escriure aquest article tranquilament.
Cal estar sempre a l'aguait!